dimecres, 29 de juny del 2011

A 10 dies per a Roth... EL TEST




Aquest blog, ha volgut reunir les impresions dels tres valents que en 10 dies, afrontaran el Challenge Roth.
Un test de 10 preguntes, on esperem pogau entendre com es troben.

Allà và:

1. A 10 dies per a Roth, quines son les teues sensacions?
FERRAN :Inmillorables. Crec que el meu estat de forma es prou bo, Zarautz me va deixar molt bon "sabor de boca" i mentalment estic preparadissim per afrontar una prova de aquesta exigència.



JOSE: Molt bònes, la veritat estic eufòric i amb ganes de que arribe el dia D i l'hora H.

TONI:Pues a 10 dies per a Roth en trobe psicologicament molt be i fisicament..encara que enguany ha segut l'any que menys he entrenat en trobe prou be..ja tinc ganes de Roth.




2. Com has portat l.entrenament de aquest IM?
FERRAN:Uffffff, el camí ha sigut dur, jo diria que molt dur. Per circunstàncies de la vida aquestos últims messos han sigut un poc "mogudets" i de vegades me ha sigut quasi impossible poder entrenar. La natació ha sigut el que més me ha costat, pero gràcies a Voret que pràcticament me ha acompanyat a totes les sesions de piscina ha sigut més "llevadero". Pese a totes les dificultats que han anat sorgint al camí,la il.lusió per fer Roth ha pogut amb TOT.




JOSE: Doncs la veritat és que sense agobios. La gent que me coneix sap que vaig a la marxeta i en bona lletra. Em vaig planificar un entrene "realista" per a mi, i el temps que dispose, i que tinc ganes de fer. No m'he vist afonat en cap moment, però sòc conscient que arribe curt de km's en bici. Pel que fà a la natació he nadat molts més metres que l'altre IM, i a peu, doncs més o menys igual, tot i que la base de la marató de Castelló, ha fet que els ritmes en carrera siguen més còmodes.

TONI:La veritat que me'l agafat prou be i en coneiximent,no tenia ganes d'agobiarme,vag fer una pretemporada prou bona desde abans de nadal fins a falles,en falles tot i tindre en ment el que anava a fer al mes de juliol,,la veritat que m'en vg entrar un poc en el tema "Mandanga".


Després de falles en costà molt començar,vg dedicar mes a la bici i a correr vg deixar un poc abanda la natacio,ja que en aqesta disciplina es on menys km anem a fer i se que en un meset en podia ficar be i a hores de ara en trobe be. (li he fet cas al meu amic Santi Morera que en va dir: No t'agobies i a falta de 3 mesets comensa a entrenar en coneiximent).



3. Que és el q et fa mes por d.una prova com aquesta?
FERRAN:Por res. Si me preocupa tindre alguna averia mecànica en la bici i no poder continuar.



JOSE: Por, poques coses, el gran temor pense son les avaries mecàniques que em pogueren deixar fora de la prova. Potser també, el no alimentar.me com cal, o algun problema gastrointestinal, dels que sòc prou aficionat.

TONI: La veritat que soc una persona prou forta mentalment i no tinc por...si no,,,respete,ja que son molts km,moltes hores i sobretot molt d'esforç,,,pero por ninguna,,perdoneu l'unica por que tinc es algun tipus d'averia en la bici,ja que fa unes semanes a Zarautz les vg patir,pero ja ho tinc oblidat.
4. Quin penses pot ser el teu punt fort?
FERRAN:A nivell de carrera el sector de bicicleta i a nivell psíquic la voluntat i les ganes de complir un somni.



JOSE: Crec q l'experiència, tant per aquests 13 anys de triatló, com el haver fet ja un IM, fan que em conega molt, molt bé. També sòc una persona molt metòdica a l'hora de competir, i sé que no me dixaré portar per preses, possicions...etc.

TONI:El meu punt fort normalment es la natacio i un poc la bici,encara que com he dit abans la natacio enguany no estic com altres anys,pero estic tinguent bones sensacions,en quant a la bici he trobat ja la postura bona en la cabra i estic rodant prou be i comode per a rodar els 180km.
5. I el mes debil?
FERRAN:Com no la natació, el pensar en nadar 3800 metres de vegades me va pensar que estic LOCO. El controlar la meua ansia de segur que farà que en la natació vaja tot perfectament.



JOSE: La bici...m'han faltat km's d'entrenament , q puc pagar cars, però...més val arribar falto...q no pasao! (o això espere, jejeje)


TONI:Correr sempre ha segut el meu punt debil,en defenc prou be i pense que soc una persona "DIESEL" crec que ficare el meu ritmet i a vore vindre,pero es el meu fluix.
6. Temps estimat en meta?
FERRAN:11 hores 45 minuts 13 segons (jajajaja)



JOSE: Bufff, vinc diguent.ho des de que la primera persona m'ho preguntara... ací lo important és acabar, a partir d'ahi... TOT BÒ.

TONI: Temps estimat????? Voldria acabar si vos dic la veritat no he calculat el que puc fer,per referencies de companys que ja han fet distancia IM i he vist temps si tot va be crec que de 12 a 13 hores puc estar en meta,si es menys millor i ja vos conatre i si es mes tambe estare content,el mes important per a mi es creuar el arc de meta que hi ha "espectacular" (Cada dia es un mon).

7. Com veus als teus companys d.expedició?
FERRAN:La veritat que genial, crec q ens hem juntat 3 persones que ens complementem mogolló.
Jose: es el "papito" de l´expedició i el més seré crec jo per a aquest tipus de proves. En tot moment es dossificarà i aplegarà a meta disfrutant com sempre heu fa quan practica aquest esport. Ell sense fer massa soroll aplega pletòric a Roth.
Toni: el "Cancellara de Favara", està com un bou. Els últims entrenes que hem fet conjuntament m ha sorprés molt gratament perque a peu el veig genial, en la bici es un circuit ideal per a ell i nadant ja pots tirar-li metres que els devora com un lleó famolenc. Per a mi es sense dubte "EL TAPAO " de l´expedició, heu brodarà.




JOSE: Bufff, estan fortíssims, pense que arriben en molt bona forma física i mental.


De Ferran, patía perque psicològicament sé que ha estat mooooolt tocat, però per sort, les coses han anat aclarint.se i bò... físicament no he de dir res, és el més complet amb diferència. Si es sap controlar, pot arrear un "tiempassssso".



De Toni, doncs, buff, nadant no fa falta que diga res, i amb la cabra pareix que li hagen donat un joguet i el tio es fica a uns ritmes brutals. Ell sap massa que ha de controlar.se a la bici , per a que no li passe factura a peu, potser el punt , per dir algo, més dèbil que té.



Sols espere que els tres, siga el temps que siga, pugam ser finishers, i poder tindre plena felicitat. Sap mal, quan algú de la expedició pel que siga, no acaba.


Tot i això, done un marge, d'uns 30' per a l'entrada dels 3.


TONI:Als meus cmpanys els vec molt be i molt forts són els tapats de la expedicio,jejejeje,en quant a Ferran és debutant com jo i porta un any molt bò d'entrenes i bones marques,és un xic que ve de la bici i ja sabeu com và, en la natacio ha millorat molt en un any i ja està pirulant be,correns també esta fent bones marques i va prou sobratet,li demane coneiximent i au...ho farà molt be.


Jose pues ja sabeu d'ell un tio que es un rellotge,crec que és el unic de la expedicio que sap els temps que fara,jejeje,ja que coneix molt el seu cos i te molt de coneiximent,nadant es el seu fluix pero cada volta es defen més,en bici ell estava patint pero jo no el vec tan mal, ultimament les eixides que hem fet ha estat ahi com un Jabato i de segur que ja sap la velocitat que portara,jejeje un rellonget! Correns pues crec que pot ser el seu fort enguany ha fet la marato en el temps que va dir exacte,te molt bona base de correr i crec que el seu particular Ironman començarà a la marató,,,UN MESTRE!
8. Has fet alguna promesa si l.acabes?

FERRAN: No, la veritat que no me he parat ha pensar en aixo. El que si he pensat moltissimes vegades en si l. acabe és en tanta i tanta gent que sap d lo important que es açó per a mi, per lo que me està costant dur-ho endavant i que realment tota la carrera serà per a ELLS



JOSE: jejejeje, he promés que a l'any que vé em pase a la curta, jejejeje....

TONI:Promesa..no ninguna. Pero si entre els 3 anem voleu dir alguna la fem!jejejeje


9. Per q Roth?
FERRAN: Crec que decidirem ixe un poquet per descarte a primera hora, que si anem al de Frankfurt (uff, tranquil home, nerviós, hi ha temps. Després pufff completo). Anem a Klagenfurt, idem de lo mismo, Niza (tranquils , ixe sempre estem a temps) i xarrant xarrant, mirem Roth, tenim bones referències, i allí que anem. Per lo que diu la gent crec que no ens arrepentirem de l´elecció escollida.



JOSE: En el temps que porte en aquest esport, sempre m'ha agradat buscar proves "clàssiques" per a anar taxant.les de la meva llista. En la llarga distància, noms com Lanzarote, Eivissa, Niza, i com no Hawaii (the dream), sempre han estat ahi, i Roth era una de les d'aquesta llista. Nadar en ixe canal , i passar pels poblets tan típics, i pujar ixos repetxons plens de gent...era algo que tenia que provar. En les meves opcions estava el tornar a Niza, esperar per a 2012 anar a Lanzarote, o tastar Roth... i mira, el tastarem.


TONI: Per que Roth? Pues la veritat que enguany jo tenia ganes de fer un Im i vg pensar que ja que anava a fer un volia fer un que fora molt bonic i espectacular,vg començar a vore videos e imatges,,ho veia espectacular,vaig entrar a foros preguntant per la prova,tots en deien que era un dels millors i espectaculars,liu vag preguntar a un amic vasc que tinc al Facebok que ja ha fet varios IM i en va dir."Roth es la Meca del Triatlon" i per útim li vg comentar a el millor triatleta de llarga com és Eneko LLanos i em va dir que era el millor debut de IM que podia fer.Per això Roth.ja vos contarem





10. T.has vist recolzat pels teus companys de club?
FERRAN:Per supost. Tota la gent d aquest món sap de lo important que es per a tots nosaltres el poder fer un IRONMAN. En tot moment han estat preguntant com va tot, que tal vas , etc... La màgia de aquest club es el BON ROTLLO i segur que en el meu sofriment-plaer del dia 10 tots passareu per la meua ment. GRÀCIES A TOTS I ESPERE LA PRÒXIMA VEGADA ESCRIURE COM A FINISHER CHALLENGE-ROTH 2011




JOSE: Seeeeeeeeeeaaaaaaa, clar que si. La gent d'aquest club, en la seva majoria, estan pendents de les ilusions d'uns i altres, i des de que començà l'entrenament d'aquesta locura, la gent ha estat interessadíssima. Agraïr.los a tots, les mostres d'ànim en tot moment.


TONI:Pues la veriat que si,sempre acosellant,animant i el que faja falta.Per això son companys!!





M O L T A S O R T X I C S

dimecres, 22 de juny del 2011

I a partir de hui....R E L A X

Hui, done per conclosa la preparació per a Roth... tenia una espineta clavada, ja que dissabte el pulsometre no em va dixar saber quin ritme haviem portat, i a més, necessitava un entrene tormentós , d'estos que dic jo "Braistorm".
Ahir , vaig rebre la telefonada de Toni ,el Favarero, i em va dir... "mestre, com ho tens pa demà?"... jo que ja tenia clar l'entrene que volia fer, li vaig dir... "jo, vaig a fer açò!! 3 voltes DLD, ritme IM, ritme IM eh??", i ell com sempre, " ei , pos bò".

Així doncs , este matí, cabra en mà, a les 8:30 ja estava a la Creu, esperant.lo. Al ratet ha vingut, i hem enfilat cap a El Perelló, fins allí tot xarraet, a partir d'allí li he dit... ja ens vegem a la Creu d'aci 3 voltes, ale...a lo No Drafting.

Jo m'he ficat a ritme còmode, i bé, la cosa no pintava mal, la primera volta molt còmode, la segona, he ficat un ritme algo més forçat, intentant no perdre mai, la figura de Toni, q cada volta estava més llunyana. A l'altura del pont de Caro, cap a la Creu de la Llonga ja no el veia.
Al acabar la segona l'he vist esperant.me a la Creu. Jo el salude i continue tirant.

Les sensacions que se'l veia a ell és que anava supersobrat, jo mentre , anava agust, però no tan sobrat com ell.
A la fi, prop de 80km's , a una mitja de 30'84, i amb l'estudi fet, que per a Roth, no he de passar de 145 ppm en la bici , +/- 5 ppm, mentre per a la marató no deuria passar en cap moment dels 155ppm.

Així que , ara a descansar , estirar i últimes rodaetes , amb ja l'únic objectiu que vinga pronte el dia D i l'hora H... queden 18 dies.

dimarts, 21 de juny del 2011

La "Definitiva" casi acaba amb mi


Dissabte passat , vam tindre l'últim "gran" entrene, en aquest camí a Roth. Programat teniem 150km's de bici + 2h de correr.

Sobre les 10h arribe a la cotxera de Toni. Allí esperava, el gran Antonio, i fent.me un somriure a l'arribada, d'ixes de dir..."maremeua lo que ens toca hui"
Abaixe la bici, i en això arriba Ferran.

Comentem la ruta a seguir, i ... ale, cronòmetres en marxa.


Decidim, moure cap al sud, direcció a Alacant, i quan portarem uns 75km's , doncs tornar.

Vegem, que la Tª és elevada, i que un vent acompanya des del principi. Per sort, el portem prou a favor, i s'agraix.


Anem per la part de Tavernes costa, o siga, la continuació del Brosquil, cap a Gandia. A les primeres de canvi, en els primers clots, els bidons i portabidons de darrere de la bici de Toni i els meus se'n van a fer punyetes... bé comencem.





Passem Gandia i enfilem cap a Oliva, després decidim anar direcció Pego, i agarrar l'antiga carretera del Verger... ací la primera parada tècnica. Unes obres ens impedixen continuar... o això volien... ens dediquem a fer bot d'obra amb bici al llom. Tot açò al km 43 de ruta.

Després de 4 "zanges", tornem a pedalejar com cal. Eixim a la Nacional de nou, a l'altura limitrof, de Valencia i Alacant, les xiques de "moral distraida" ens acompanyen en cada entrada de caminàs, fent que la ruta no siga tan monòtona.


Sobre el km 65 ens donem conter, que la "el punto de retorno" va a ser Xàbia. Gran lloc , si senyor. De moment , rodem bé, a una bona mitja, sempre tirat per Toni Cancellara, al qual li hem d'anar donant alguna veu, per a que no s'emocione.


Ja en Xàbia, fotos de rigor al igual que altres trucades, i temps per a beure i menjar.





Decidim tornar , sense massa ganes, i altra volta és Toni qui pren la iniciativa. La veritat és que s'ha acoplat perfectament a la cabra, i m'alegre.

La calor apreta i fort, així que a l'altura de Gandia, decidim tornar a fer un paronet en el Tano, i fer.mos un refresquet.... menos mal.

El que ens queda és poc, i ens ho agarrem en algo més de calma. Aixina i tot a l'arribada a Favara, la mitja és de 29 km/h, per a un total de 145km's.


Ara...tocava correr.

Maremeua, sols pensar en la que estava caiguent, feia que les ganes no foren les més grans... però, tot per un entrene.

Eixim a ritme tranquil, per fi el pulsometre em funciona com toca. Decidim fer una variant de la "Botamarges", que tans mals records em portava... i quasi, com si ella ho sabera, em venien males sensacions al meu cos.

Em notava bollint, com si fora un recalfó de cotxe. Vaig decidir amainar la marxa, però tampoc...


Els vaig demanar que pararem, i gràcies a un bidó que portava Toni em vaig poder refrescar... però era ben poc. Estava ja fora de lloc, sols pensava en la bassa de regar que m'havia dit el favarero.

Els dic que ells vagen corrent , que jo poc a poc aniré agarrant.me , però, no tenia ganes per a res.

Pregunte per la bassa, Toni em diu q queden uns 10'... intente trotar , però bufff, que va, ni ganes ni res.

Em lleve el top, m'abaixe un poc les malles... tot per a refrigerar.me, però... sense resposta.

Quan passen 10' , torne a preguntar, ja desquiciat, per la bassa... Toni em diu... 5'... maremeuaaaaaa, vullc morir.me

Em note les orelles tapades, i com tot el que dic , em resona al meu adintre.


Al final... un oasi en mig de la muntanya favarenca, la BASSA!!!.

Espectacular el bany que ens vam pegar, ja no sols per tal de refrescar.nos, si no, per l'entorn d'aquesta bassa. Rodejada d'arbres i muntanyes, en mig d'un hort... quasi 30m de llargaria... genial.


Ja més fresquets, tornem cap a Favara, ara ja pica tot cap abaix, i amb el bany , ja senta tot millor.

Arribem a la cotxera, baldats, jejeeje, ens acabem totes les botelles d'aigua freda, i les cocacoles de la mare de Toni ....



En fi, ja ho tenim fet, i ara.... a contar dies.

De recòrd , unes "friki" marques solars, als nostres braços i cames.

dilluns, 13 de juny del 2011

UN ANY MÉS .... ZARAUZ. XXV ANIVERSARI



Després d'haver passat un dia de l'arribada de l'expedició zarautztarra, ja em trobe en forces, per a fer un resum com cal d'aquesta meravellosa prova.

Aquest any , el Zarauzko triatloia, complia 25 anys, i el fet de poder participar en aquest aniversari em motivava moltíssim. A més el tornar a anar un grup nombrós de components del Suheca.com , feia que el viatge a terres basques pagara la pena.

I així ha segut.

La comitiva començava dijous, amb la preparació de la furgona, cedida per a la ocasió per Saforcosmetics, amb t0tes les bici ja apunt per a moure.

Divendres a les 6:20 passava Toni , el Favarero, a per mi, i movien cap al nord. Pel camí , moltes històries, mots recòrds de vivències, i moltes perspectives de futur, a més d'un repàs minimitzat de tota la història del nostre club, des dels seus principis fins l'actualitat.

Arribavem , a migdia, amb pluja i fred...p...mare, per a començar. Nosaltres amb pantaló curt, samarreta i xancletes... allí tots en jaqueta i casi-casi amb botes...bufff.

Dinem , fem siesta, i anem a vore la nova pujada que sustituïa a Aia. La fem en la furgo, ja que seguix plovent.

Per a no ser Aia, la cosa pintava prou bona. 2'8 km a una mitjana del 8%, sense cap descans. Tot feia pensar, que si ens passavem fotent.li canya en lo d'abans, podriem pagar-ho en aquesta pujada.

Després de la visita , anem a la zona-Expo, on fins l'any passada ficaven boxes, per a arreplegar els dorsals i vore les tendes i resta d'expositors del tri.

Vam tindre el plaer, de vore a Eneko Llanos, amb qui poguerem fer.nos un parell de fotos, i a Norman Stadler, a banda de un fum de triatletes de la "terreta".

Sobre les 20h, arribava la resta d'integrants, Els Pau's (Navarro i Sapiña), Ferranet i el Sato. Mitja del cotxe de Navarro, camí a Zarauz...167km/h.


Deixem tots els trastos, en ca la Maritxu, una dona d'uns 75 anys, més sorda q una rella, i que anava a ser la nostra "ama (mama en euskera)" este finde.

Soparem i a descansar.


Dissabte, anarem a esmorzar al Txiki-Polit, hostal on ens quedaven tots els anys, a la típica Musika Plaza. El dia el feia bò, i ja ens quedavem més tranquils.

Dorsals arreglats, i a les 12 a deixar les bicis i resta a boxes. En l'entrada coincidim amb Hektor Llanos, i el tio superplà!, encantaor.

Deixem tot al lloc , i ens anem pel "típic" dinar del triatleta al Txiki. En ixe moment tinc el millor moment de descàrrega d'adrenalina... un mexicà guitarra en mà, animava als qui ens trobavem al menjador....ufff, q passote, em fiquí a cantar i tots els nervis desaparegueren.

Acabem de dinar, i última passada per ca Maritxu, per a dixar.li uns quants souvenirs precompetitius.

A les 14:30, ja estem fem cua, per a agarrar el bus que ens portarà a Getaria. Ens despedim de Sapiña, i pugem al bus.

A Getaria, ens fiquem el neopré i vegem l'eixida de les xiques. Calfem mínimament, lo justet per a pixar el neopré (dedicat a Lara), i donar.nos conter que l'aigua està realment fresqueta.

Vegem que la gent ja està ficant.se a l'eixida. Navarro ja està possicionat. Abans de l'eixida amb la gent concentrada i en silenci , li llance un xillit de "Fuegooooo", i ell conesta "Pareu.ho tooooot" entre mig d'aquell mogolló de triatletes.

Ens dessitgem sort i ...al lio. Sona l'eixida, i ale, com si es tractara d'un sprint... tots a tope. Intente ixir relaxat, i de veres que ho conseguisc, aixina i tot, m'enduc, unes quantes pataes.

Poc a poc (molt poc a poc) , van passant les roques... però a diferència de la resta d'anys, vaig supertranquil i confiat... PER FI. Em relaxe i gaudisc d'ixa travessia.

Arribe a la roca que sobreix, on si alces el cap ja veus l'arc d'eixida a Zarauz. Ahi , comence a remar amb més ganes. Em trobe bé, i sé que vaig bé.

Isc a la platja, mire el crono i marca un 52'43'', la cosa va bé.

Sapiña me xilla des de la platja. No tinc referències dels meus companys, sols de Toni i Navarro, que estan al meu costat i quan arribe a boxes, ja no tenen les bicis allí.

Faig transició prou ràpida, i ale, a acoplar.se i a donar.li canyita a la cabra. Agarre bé la possició, i vaig agust, em plantege fer una bici, moderada, controlant polsacions, com a referència per a Roth.

La bici constava de 3 voltes clàssiques a Meagas ... però al revés, lo que fà que es puga rodar més depresa. i una última amb la pujada a Gárate des de Getaria.

En la primera volta marque 30'6 de mitja, en la segona 31,7, i en la tercera 32, 4, la pujada a Gárate, la mitja se'n abaixa prou, arribant a meta en 31'9.

Durant la segona volta, vé la pitjor imatge que et pot arribar en una prova de llarga distància... la retirada d'un company. Per sort, sols va ser una avaria mecànica, però no mola vore com per una cosa d'estes se'n van les il.lusions de tants dies, i de tants entrenes.

Tranquil Toni , que a Roth ho vas a rebentar tot!!!!

De nou arribe a boxes, eixa sensació a Zarauz ho significa tot i més en una persona com jo , on vaig estar dos anys sense asaborir ixa sensació.

De la resta de companys no sé res, fins que arribe a boxes, on Sapiña, sempre omnipresent, em diu que porten entre 12 i 30' de ventaja.

Comence a correr, i espere amb ansia passar per la Nagusia Kalea.... bufffff, ixe corredor estret de gent,HO VAL TOT!!!!!!!

La carrera la vaig portant bé, sent sabedor que en algun moment vaig a pagar l'esforç en bici. Els primers 10km's aconseguisc aguantar.los en 49'37''... però a partir d'ahi, les sensacions ja no son gens bones....uffff. Aguante el tipo, i acabe fent els 20km's en 1h44'. La última passada, per la Nagusia Kalea, Musika plaza i arribada a meta en la plaça de l'Ajuntament...és epectacular, una barreja de sensacions recorre sempre el meu cos.

En meta marque els 5h19', la millor marca en Zarauz, això si, un poc desvirtuada pel fet de no passar per Aia. I és que Aia és mota Aia.

La resta de participant doncs... genial, Navarro, s'arreà 4h21' i 66 de la general... no digo na.

Sato sobre les 4h44' i Ferran en 5h justetes, i amb molt bones sensacions per a afrontar Roth.


Per la nit, doncs... altre gall va cantar, i la tripleta, Sapiña , Satorres, i un servidor vam fer caixò, jejejeje.

Zarauz... PER MOLTS ANYS MÉS.